Nota del GECIEC

Amics i amigues, amb profunda tristesa com molts de vosaltres sabreu, ha mort el nostre director, amic i company Joaquim Capdevila. Des del Grup d’Estudis de la Cultura i les Identitats a l’Europa Contemporània volem expressar el nostre condol a la família i el nostre més sincer reconeixement al Joaquim, una persona fonamental en els estudis universitaris que compartíem. El cop que ens suposa com a equip i com a universitat és profund, però el seu record, treball i tenacitat perviurà en el seu llegat. Gràcies pel teu mestratge Quim.

Anuncis

Dues investigadores del GECIEC realitzen una estada de recerca a Ankara (Turquia)

Aquest estiu les investigadores Joana Soto i Mariona Lladonosa estan desenvolupant una estada de recerca com a investigadores visitants al Departament de Periodisme de la Universitat de Gazi a Ankara (Turquia) amb la doctora Aytul Tamer, professora de la mateixa universitat. El projecte de recerca conjunt que estan realitzant s’inscriu en el marc dels estudis de gènere i del nacionalisme, i porta per títol “The construction of new republican woman in Turkey and Spain. New regime, secularisation and modernisation”. 

SEMINARI “Feminismes, identitats i drets col·lectius”

 

seminari_fem_ciemen_72 (2)El dimarts 30 de maig i el dijous 1 de juny tindrà lloc a la Facultat de Ciències de l’Educació, Psicologia i Treball Social de la Universitat de Lleida el seminari “Feminismes, identitats i drets col·lectius” que organitzem el GECIEC i el CIEMEN en col·laboració amb el GRASE (UdL). Un seminari obert a tots els públics que pretén aproximar-nos al marc conceptual de la relació entre identitats i feminismes i el debat polític sobre drets col·lectius i feminismes.

El seminari serà impartit per tres investigadores de l’àmbit dels estudis de gènere, la doctora Maria Rodó (UAB), Gunes Ozturk (UdL) i Berivan Sarikaya (Universitat de Toronto, Canadà), amb la introducció d’Alanur Cavlin (Universitat d’Hacettepe, Turquia) per a la segona sessió. Ens plau especialment comptar amb la professora visitant Berivan Sarikaya, per conèixer el projecte de recerca sobre el que treballa: la qüestió de la generació del subjecte polític del moviment de les dones kurdes i la seva importància en la transformació de la historiografia del moviment, en el moment que diverses activistes entren a la presó després del cop d’estat.

El seminari està programat en dues sessions de 3 hores el dia 30 de maig, de 17 a 20.00 amb pausa intermitja a l’aula 1.02 de la FEPTS, i de 4 hores el dia 1 de juny, també amb pausa intermitja de 16 a 20.00 a l’aula 1.08 de la FEPTS.

El seminari és gratuït prèvia inscripció enviant un correu electrònic amb les vostres dades a: mlladonosa@geosoc.udl.cat

Us convidem a participar-hi!

Nou projecte interdisciplinar “La reconfiguració de les identitats locals a Catalunya (1990-2016)”

L’Institut de Desenvolupament Social i Territorial (INDEST) en el marc de la seva convocatòria d’ajuts per a projectes interdisciplinars, ha otorgat una ajut al GECIEC, conjuntament amb els grups de recerca de la Universitat de Lleida GREJE, OLLPP Oficina de Llengua i Literatura de Ponent i Didàctica de la Història, la Geografia i altres Ciències Socials (DHIGECS) pel projecte “La reconfiguració de les identitats locals a Catalunya (1990-2016). La seva manifestació a partir del joc i la festa, el patrimoni i el turisme, la llengua i la literatura, els mitjans i la publicitat, i l’associacionisme cultural”. La recerca compta amb els IP Dr. Joaquim Capdevila, el Dr. Ramon Sistac i la Dra. Nayra Llonch i la participació dels investigadors Joaquim Capdevila, Mariona Visa, Teresa Serés, Albert Royo, Ramon Sistac, Albert Turull, Jordi Suïls, Salomé Ribes, Nayra Llonch, Enric Falguera, Enric Ormo, Verònica Arroyo, Jorge Serna, Queralt Prat, Marc Macià i Joana Soto.

Durant les últimes dècades, a cavall dels segles XX i XXI i coincidint amb el que se n’ha dit hipermodernitat o modernitat tardana, s’ha operat una essencial recomposició de les identitats locals, i especialment de les d’escala més local: regions naturals, comarques, viles…Aquesta reconfiguració es caracteritza pel caràcter glocalitzador; això és, d’una banda, per un reciclatge i una redefinició de referents locals d’acord amb una voluntat genuïnitzadora o d’autenticitat idiosincràtica- podríem dir-ne endotisme- i, de l’altra, per conferir, tanmateix, a aquests referents, uns sentits de valor global; de manera que, a això darrer, hi contribueix, sobretot, el fet que aquesta genuïnitat local es posa en relació amb experiències en voga universalment (amb uns valors o motivacions molt tardomoderns) com allò ètnic, la tradició ètnica, les artesanies o el món de la natura.

Aquest projecte pretén, en primer lloc, confirmar la veracitat i l’abast d’aquest fenomen, que entenem que és essencial, i pretén fer-ho amb relació a uns territoris concrets: cinc comarques catalanes, que enclouen una diversitat territorial notable, i vol fer-ho respecte a uns determinats àmbits de l’activitat social dels quals els grups de recerca que concorren en consorci amb aquest projecte i els seus investigadors en són especialistes:

a) el joc esportiu i la festa popular

b) la producció literària i lingüística

c) els mitjans i la publicitat

d) la didàctica del patrimoni i el turisme

e) l’associacionisme cultural.

El projecte pretén fer propostes concretes d’intervenció que contribueixin al reforçament de les identitats locals, a la cohesió del món local, i a la seva dinamització i desenvolupament des d’una perspectiva transversal.

Congrés internacional Malraux i Espanya: història, literatura, recepció i altres arts

malrauxEns plau informar-vos que els dies 9 i 10 de novembre de 2017, la Universitat de Lleida conjuntament amb les Amitiés Internationales André Malraux (AIAM) organitzaran el Congrés Internacional Malraux i Espanya: història, literatura, recepció i altres arts en el marc dels actes de commemoració dels quaranta anys de la mort d’André Malraux.

Podeu enviar les vostres propostes de comunicació fins el proper dia 28 de febrerCristina Solé (cristina.sole@gmx.es) o Pierre Coureux (pcoureux@gmail.com).

Aquí teniu la informació del congrés:

L’Université de Lleida et les Amitiés Internationales André Malraux (AIAM) ont tenu à unir leurs efforts pour rendre cette année un hommage particulier à ce “contemporain capital”. Nous proposons un colloque sur cet écrivain qui fut et reste toujours, en Espagne, une référence de la lutte pour la liberté, pour la poursuite de la démocratie et la défense de la culture. Chacun connaît l’importance qu’a représentée l’Espagne dans la vie et l’oeuvre de Malraux. Son engagement immédiat et sa participation personnelle aux nombreux combats aériens, pendant les premiers mois de la guerre civile, la tournée de conférences qu’il effectua aux États-Unis, en France et ailleurs, juste avant de publier le roman L’Espoir, qu’il rédigea à partir de son expérience espagnole, et le film Sierra de Teruel, qu’il tourna dès l’été 1938, sont parmi ses initiatives les plus connues et les plus étudiées. Pourtant l’Espagne est également présente dans Lazare, Hôtes de passage, La Tête d’Obsidienne… Ainsi que dans d’innombrables articles, allocutions, discours et conférences qu’il prononça un peu partout dans le monde.

Malraux a été également un grand admirateur de la culture et de l’art espagnols. Il a trouvé en Espagne un univers de formes qui l’a fasciné. Dans les essais qu’il consacre à la création artistique, de Les Voix du silence (1951) jusqu’à La Métamorphose des Dieux sortie en 1957, qui sera rééditée en 1977 et deviendra, sous une autre présentation, le premier volume de la trilogie La Métamorphose es dieux : I. Le Surnaturel, il tente de mettre en avant la contribution de ” l’Espagne éternelle ” au patrimoine artistique de l’humanité et considère même certains créateurs de la péninsule comme de véritables précurseurs de la conception actuelle de l’art : des peintres tels que Goya, Velázquez, El Greco, des écrivains comme Cervantès, ainsi que des artistes contemporains comme Picasso ont une grande place dans ses écrits. Mais ils ne sont pas les seuls. Malraux s’est intéressé également à Unamuno, Miró, Dalí, Bergamín, et à bien autres. Ce volet reste encore peu étudié.

Ainsi de nombreux nouveaux aspects pourront être abordés pendant le congrès : comme par exemple les rapports de Malraux avec l’Espagne, la place réelle de ce pays et l’image qu’il en transmet dans ses écrits et dans son film, la diffusion et la réception de l’écrivain en Espagne et son évolution au cours des années, ainsi que la vision malrucienne de l’art et de certains artistes espagnols, peuvent être complétés ou approfondis. Les approches comparatistes et transversales seront également les bienvenues.

Les propositions de communication sont attendues avant le 28 février 2017, et doivent être envoyées à : Cristina Solé (cristina.sole@gmx.es) ou bien à Pierre Coureux (pcoureux@gmail.com).

Les actes du colloque seront publiés par les AIAM et feront l’objet d’un numéro de la revue Présence d’André Malraux.

21 d’octubre – Jornada de la Societat Catalana de Comunicació a la Universitat de Lleida

Ens plau anunciar-vos que l’acte d’inauguració del curs 2016‒2017 de la Societat Catalana de Comunicació tindrà lloc el proper divendres 21 d’octubre de 2016 a la Universitat de Lleida. La Jornada compta amb la col·laboració del GECIEC, i amb la participació de diversos dels nostres investigadors i investigadores i la presentació de les seves recerques.

PROGRAMA

10.30h Parlaments de benvinguda,

a càrrec de Flocel Sabaté, vicedegà de Projecció Exterior de la Facultat de Lletres (UdL); Miquel Pueyo, director del Departament de Filologia Catalana i Comunicació, i de la Càtedra de Periodisme i Comunicació (UdL); Joaquim Capdevila, director del Grup d’Estudis de la Cultura i les Identitats a l’Europa Contemporània (GECIEC-UdL), i Jordi Berrio, president de la SCC.

10.45h Conferència “La recerca en comunicació al País Valencià”

a càrrec de Josep Lluís Gómez Mompart, catedràtic de la Universitat de València

12.00 h Pausa cafè

12.15 h Taula Rodona “Els mitjans locals en l’era global”.

Modera: Mariona Visa

Amb la participació de: Joan Cal (director de Segre); Josep R. Ribé (director de La Manyana); Francesc Florensa (director de Som Garrigues de les Borges Blanques); Josep M. Castells Benabarre (director d’El Mercadal de Balaguer)

14.00 h Pausa per dinar (lliure)

16.00 h Sessió “Recerca en comunicació i periodisme a laUdL. Presentacions de resultats i propostes”.

Modera: Joaquim Capdevila

  • Joaquim Capdevila i Mariona Lladonosa. Narracions mediàtiques del catalanisme (UOC, 2016)
  • Mariona Visa. Padres y madres en serie (UOC, 2015)
  • Teresa Serés. Els monòlegs de Joan Capri. Tesi Doctoral. UdL, 2014.
  • Jordi Nieto. El Diccionari de l’Audiovisual Valencià
  • Laura Bergés. El mapa de la recerca en comunicació a Espanya
  • Joana Soto. Festa, poder i ideologia.Una anàlisi visual i antropològica dels imaginaris socials del Franquisme a Lleida a través del Fons Fotogràfic Porta. Tesi Doctoral. UdL, 2015
  • Albert Royo. La premsa a les Terres de Lleida (1898-1939). Tesi doctoral [en curs]
  • Marc Macià. Macianisme i premsa separatista a les Borges Blanques (1918-1923)

18.00 h Cloenda,

a càrrec Joaquim Capdevila, director del grup GECIEC (UdL), i Jordi Berrio, president de la SCC.

LLOC: Espais 1.03 i 2.13 de l’Edifici Rectorat (Universitat de Lleida), Pl. Víctor Siurana, 25003 Lleida.

INSCRIPCIONS I INFORMACIÓ: Secretaria SCC (IEC), Tel. 93 324 85 80 – scc@iec.cathttp://blogs.iec.cat/scc

Amb la col·laboració de:

captura-de-pantalla-2016-10-06-a-les-10-56-47