Capdevila i Serés publiquen l’article “Els monòlegs de Capri. Amb l’aigua al coll (1990) o la temptativa de portar els monòlegs de Joan Capri a la televisió”

Els professors i investigadors del GECIEC Joaquim Capdevila i Teresa Serés, han publicat l’article “Els monòlegs de Capri. Amb l’aigua al coll (1990) o la temptativa de portar els monòlegs de Joan Capri a la televisió” a la Revista Comunicació: Revista de Recerca i d’Anàlisi [Societat Catalana de Comunicació].

L’article estudia la temptativa televisiva amb els monòlegs de Capri concretada en Amb l’aigua al coll (1990) de TV3, i ho fa tenint en compte els monòlegs de Joan Capri del seixanta i setanta editats en disc. S’hi estudien, en primer lloc, les motivacions del programa i el context de la seva gravació. En segon lloc, el caràcter satíric dels monòlegs, la naturalesa d’aquest humor satíric i, relacionat amb això, la funció de censura moral dels monòlegs i els seus motius. En tercer lloc, el caràcter tipificat —d’acord amb un tipisme psicomoral i costumista— amb què és representada la realitat social i malgrat que en els monòlegs televisius augmenten les referències al context social del moment i creix el prisma personalitzador associat al monologuista. I finalment, el format del programa, la comunicació paralingüística que s’hi activa i la configuració narrativa dels monòlegs.

Publicació de l’article “The wounded blogger: analysis of narratives by women with breast cancer” a la revista Sociology of Health & Illness

cover Aquest mes de febrer apareix publicat l’article  “The wounded blogger: analysis of narratives by women with breast cancer”, escrit pel Doctor Gerard Coll-Planas de la Universitat de Vic i la Doctora i membre del GECIEC Mariona Visa, de la Universitat de Lleida. L’article es publica a la revista britànica  Sociology of Health & Illness.
En aquest enllaç podeu llegir l’article complet en PDF  i tot seguit en podeu veure el resum:
The purpose of this article is to analyse the representation of the body in seven blogs by Spanish women with breast cancer. Using both texts and images, we analyse how they reproduce modern and postmodern logic to represent the wounded body. Based on Frank’s proposals, this article draws the conclusion that the women bloggers mainly reproduce the modern logic (characterised by the restitution narrative and a predictable, disassociated and monadic body), but there are elements which break with this logic (the quest narrative, the body presented as associated, dyadic and full of desire, and the acceptance of contingency). After applying Frank’s categories, we suggest that the contemporary way of experiencing illness may question the clarity of the modern/postmodern divide.

Properes conferències de Joaquim Capdevila

Dues activitats pels propers dies:

El divendres 22 de gener Joaquim Capdevila presentarà la ponència “La cultura popular i tradicional a la Catalunya d’avui. Més enllà de la festa“.

L’acte s’emmarca en la Jornada “Som Cultura Popular. Més enllà de la festa” que, organitzat per la Direcció General de Cultura Popular de la Generalitat de Catalunya, se celebrarà a l’Espai Josep Bota, Centre Cultural Can Fabra

mpib-banner-1024x480-b

 

I el dimarts 26 de gener en el sí del seminari d’història (Equip ICE) de la UdL tindrà lloc la sessió “Les històries de Catalunya en la construcció del catalanisme“, a càrrec també de Joaquim Capdevila. La sessió es farà a les 18.00, a l’aula 0.29/0.30 de l’edifici del
Rectorat, al costat de la Secretaria de Lletres.

Nova publicació de Joaquim Capdevila: El yo tardomoderno: entre la “teatralización” y el autocentramiento corporal

Cuerpo y comunicacion portada 12 Noviembre Propuesta 2

El doctor Joaquim Capdevila, IP del GECIEC, ha publicat el capítol “El yo tardomoderno: entre la “teatralización” y el autocentramiento corporal” en el llibre Cuerpo y comunicación (Cali: Universidad Autónoma de Occidente, 2015).

 

 

 

 

Cuerpo y comunicacion portada 12 Noviembre Propuesta 2

Novetat editorial: “Padres y madres en serie. Representaciones de la parentalidad en la ficción televisiva” de Mariona Visa (Coord.)

d32634eeb4d4a7efa7c5462a691c6031

L’editorial UOC ha publicat aquest mes de novembre el llibre “Padres y madres en serie. Representaciones de la parentalidad en la ficción televisiva”,  que ha coordinat la professora del grau de Comunicació i Periodisme Audiovisuals de la UdL i membre del Geciec Mariona Visa. El llibre se centra en l’anàlisi de la representació de la paternitat i la maternitat en les sèries de l’anomenada Tercera edat d’or de la ficció televisiva, on han proliferat personatges definits dins de l’entorn familiar. En el llibre s’analitzen les series de ficció nord-americanes més influents dels últims anys (Los Soprano, Dexter, Mad Men, Breaking Bad, Joc de Trons…)  i també es repassen series europees i nacionals.

En el llibre hi ha capítols de les membres del Geciec Joana Soto, Teresa
Serés i Isabel Santaulària, entre altres textos signats per investigadors
de la ficció televisiva d’universitats d’arreu de l’Estat.

Aquí en podeu veure l’índex:

PARTE I. Representaciones de la parentalidad en la ficción televisiva. Capítulo I. Nuestros padres, nuestras madres: Los Soprano y la historia de relaciones familiares en la ficción televisiva.. Concepción Cascajosa Virino. Capítulo II. El progenitor «colega»: nuevas relaciones paternofiliales en las series de televisión. Raquel Crisóstomo. Capítulo III. La gran familia. Deconstruyendo los modelos de convivencia, Modern Family. Virginia Luzón. Capítulo IV. La bipolaridad de las representaciones parentales en Homeland. Teresa Piñeiro-Otero. Capítulo V. «Mis hijos…»: la lucha por el poder y la paternidad / maternidad en Juego de Tronos. Oscar González Camaño. Capítulo VI. A través del espéculo: maternidad(es) y conflicto paternofilial en Masters of Sex. Natalia Martínez Pérez. Capítulo VII. True Detective: la familia en el pantano. Vida y supervivencia en la Norteamérica de la maldad. Iván Gómez.

PARTE II. Padres en serie. Capítulo VIII. Salir de la Isla habría sido más fácil con un buen padre. Daddy issues y las relaciones paternofiliales complejas en Perdidos. Noor Yasmina Benchichà López. Capítulo IX. El psicópata amable: Masculinidad y paternidad en Dexter. M. Isabel Santaulària i Capdevila. Capítulo X. Donald Draper y la figura de padre ausente en Mad Men. Francisco Cabezuelo-Lorenzo. Capítulo XI. Un padre provee. El sustento económico como excusa en Breaking Bad. Mariona Visa Capítulo XII. Estar ahí: Louie y los límites de la paternidad. Manuel Garín. Capítulo XIII. Apariencias / Transparencias. Paternidades migratorias en Transparent. Manel Jiménez y Alan Salvadó.

PARTE III. Madres en serie Capítulo XIV. La madre en el imaginario popular de Occidente: de la Virgen María a Mad Men. Cira Crespo Capítulo XV. La inversión de roles en las series familiares. Las nuevas madres en A dos metros bajo tierra, United States of Tara y Transparent. Anna Tous-Rovirosa Capítulo XVI. Mujeres desesperadas o la feminidad y sus contradicciones. Mar Chicharro-Merayo Capítulo XVII. Las nuevas representaciones de lamaternidad: la ambivalencia del ser mujer en la sociedad contemporánea. Un análisis de Weeds. Joana Soto Merola Capítulo XVIII. La «tercera mujer» en la ficción televisiva: Heroínas emancipadas y empoderamiento femenino en la era de la post-tv. Enric Ros. Capítulo XIX. «No te preocupes. No me voy a divorciar de ti . Eres demasiado valioso para mí profesionalmente hablando»: liberación y maternidad en The Good Wife. Anna Garriga Alsina y Jorge Martínez Lucena. Capítulo XX. Forbrydelsen y Bron / Broen: maternidad a la escandinava. Rubén Romero Santos Capítulo XXI. La representación de la madre en la ficción televisiva española.. Charo Lacalle y Mariluz Sánchez. Capítulo XXII. La serie La Riera de TV3. La conciliación de las lógicas tardomodernas con la definición de la identidad femenina ligada a la maternidad. Teresa Serés Seuma.

El podeu trobar a: http://www.editorialuoc.cat/padres-y-madres-en-serie

Joana Soto defensa la seva tesi “Festa, poder i ideologia. Una anàlisi visual i antropològica dels imaginaris socials del Franquisme a través del fons fotogràfic de Josep Porta”

El passat dimecres 18 de novembre Joana Soto, investigadora i membre del GECIEC, va presentar la seva tesi doctoral dirigida pel doctor Joaquim Capdevila, IP del nostre grup de recerca. La tesi descriu el paper desenvolupat per la festa oficial i religiosa a la ciutat de Lleida durant els anys de la dictadura franquista. A tal efecte, s’ha analitzat un fons de més de 1.500 imatges fotogràfiques que recullen algunes de les festes oficials franquistes, realitzades pel fotògraf lleidatà Josep Porta Mesalles, i pel seu fill, Josep Porta Ballespí.

L’anàlisi iconogràfica d’aquest arxiu reporta la vida oficial de la Lleida d’aquest període i permet escatir els mecanismes simbòlics emprats pel poder en l’esfera local, amb l’objectiu d’entendre les estratègies de legitimació franquista i el paper que representa la memòria col·lectiva en les construccions dels imaginaris socials.

Els membres del tribunal avaluador foren Miquel Pueyo, Josep Maria Solé-Sabater i Josep Gelonch.

El GECIEC equip membre del projecte I+D “Los fundamentos del cambio cultural en España (1960-1975)”

Membres del grup GECIEC formen part de l’equip d’investigació del projecte
I+D “Los fundamentos del cambio cultural en España (1960-1975)”

Els investigadors de la Universitat de Lleida i membres del grup GECIEC
Dr. Joaquim Capdevila, Dr. Jorge Nieto, Dr. Amadeu Viana, Dra. Teresa
Serés, Dra. Mariona Visa i Dra. Cristina Solé participen en l’equip
d’investigació del projecte de recerca finançat pel Ministerio de Economia
y Competitividad  “Los fundamentos del cambio cultural en España
(1960-1975)”, atorgat al grup de recerca consolidat d’Estudi d’Història de
la Cultura i dels Intel·lectuals (GEHCI), dirigit pel Dr. Jordi Casassas,
catedràtic del Departament d’Història Contemporània de la Universitat de
Barcelona.

La investigació plantejada, que tindrà una durada de tres anys, pretén
aprofundir en l’anàlisi de la Transició des de la perspectiva de la
moderna historia cultural. L’objectiu és investigar les transformacions
culturals que es produeixen a Espanya des dels anys seixanta fins a la
Transició a la democràcia, entenent aquestes transformacions com a part
essencial del canvi social i reflex de canvis estructurals claus per a una
millor comprensió del tardofranquisme i de la Transició.
Per aconseguir aquests objectius s’ha creat un grup interdisciplinar
format per investigadors de l’àmbit de la història, de la sociologia de la
cultura i de la comunicació.