MEMBRES GECIEC

Grup d’Estudis de la Cultura i les Identitats a l’Europa Contemporània (GECIEC)
Departament de Comunicació i Periodisme Audiovisual
Facultat de Lletres
Universitat de Lleida
Plaça Víctor Siurana, 1 (edifici del Rectorat)
25003 Lleida
Despatx Joaquim Capdevila
(+34) 973703159 (ext. 3159)

——————————————————————————————————————————————————————————————–

El grup està format per un conglomerat d’investigadors de diferents departaments de la Universitat de Lleida i compta amb una important pluridisciplinarietat i experiència (filòlegs, comunicadors audiovisuals, historiadors, antropòlegs, politòlegs).

_joaquimJOAQUIM CAPDEVILA I CAPDEVILA

Llicenciat en filologia catalana i en psicologia i doctor en lingüística. Ha col·laborat en diverses revista: Els Marges, Història Social, Estudis d’Història Agrària, Revista d’Etnologia de Catalunya, Cercles, Quaderns del CAC, Revista de CatalunyaRevue de Philolgie, Urtx, etc. Ha estat autor i editor dels llibres Maldà, història gràfica i del segle XX (1999), Tàrrega (1898-1923): societat, política i imaginari (2008), Construcció de les identitats (g)locals i noves tecnologies de la informació i la comunicació (2010), El Foment. 100 anys fent història (2011) amb Judit Balcells, i Modernització i crisi comunitària. Estudis d’etnohistòria rural: la Catalunya occidental en el canvi de segles XIX i XX (2012). Ha editat el llibre Escrits (1899-1930) de Josep Güell Guillaumet, i ha coeditat les obres La festa a Catalunya. La festa com a vehicle de sociabilitat i d’expressió política (1997), de diversos autors, i L’home i el paisatge de la Segarra històrica (2011) de Josep M. Miró i Rosinach. Ha participat així mateix en les obres col·lectives La festa a Catalunya (1997), Societat catalana, societat limitada (2007), i Estudios de arte y comunicación social (2012). És professor de semiòtica i de psicologia de la comunicació a la Universitat de Lleida.

_miquelMIQUEL PUEYO I PARÍS

És doctor en filologia catalana per la Universitat de Barcelona. Des de 1979, és professor de sociolingüística i política lingüística de la Universitat de Lleida, i ha estat vicedegà de Comunicació Audiovisual de la Facultat de Lletres a la mateixa universitat entre 2001 i 2004. De 1986 a 1988, va dirigir la reforma de la Fundació Pública Institut d’Estudis Ilerdencs. Ha publicat una dotzena de llibres (dos d’aquests, premiats amb els premis d’assaig “Xarxa” i “Rovira i Virgili”) i diversos articles científics relacionats amb la seva activitat acadèmica, amb el llenguatge no verbal i amb les relacions entre els processos de modernització i l’expansió de les llengües estatals, a Europa, entre els segles XVIII i XX. Entre 1988 i 1995, va ser diputat del Parlament de Catalunya, on va presidir les comissions de la Sindicatura de Greuges i de l’Estudi de les Dificultats del Llenguatge de Signes. El gener de 2004 va ser nomenat director de Planificació Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Durant el període de gener de 2005 a maig de 2006 i de desembre de 2006 a setembre de 2007 va ser secretari de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. Des del 18 de setembre de 2007 fins al 12 de gener de 2011 ha estat delegat del Govern de la Generalitat a Lleida i vicepresident del Consorci del Montsec, càrrec des del qual va posar en marxa el Parc Astronòmic del Montsec. Des d’aquest dia, s’ha reincorporat a l’activitat docent a la Universitat de Lleida i ha assumit la direcció de la Càtedra de Periodisme i Comunicació.Podeu trobar el seu CV complet a: http://webgrec.udl.es/webpages/personal/cat/000104_mpueyo.filcat.udl.cat.html , alguns dels seus articles a https://lleida.academia.edu/MiquelPueyo i seguir la seva activitat a http://www.miquelpueyo.cat/

_antonietaANTONIETA JARNE MÒDOL

És doctora en Història. Pionera en les investigacions adreçades a l’estudi de la vida quotidiana i sociopolítica durant el franquisme des de la perspectiva dels estudis de gènera, obrí una línia de recerca que es concretà en el llibre La Secció Femenina a Lleida. Els anys “triomfals” (1991), entre altres. Els espais de lluita antifranquista des de la vessant cívicocultural foren un dels següents àmbits de treball que es traduïren en nombroses publicacions, entre les quals destaca L’oposició al franquisme a Lleida (1998). Ha participat en un seguit d’obres col·lectives: La España del Presente. De la dictadura a la democracia (2005), Diccionari biogràfic del moviment obrer a Catalunya, València i Illes Balears (2000), El franquisme Catalunya (2006), De l’esperança al desencís. La transició política als Països Catalans (2006) i el Diccionari biogràfic de les dones (2011) impulsat per l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya, entre altres. Coautora del volum VIIIè de la Història de Lleida i del Diccionari biogràfic de les terres de Lleida. Política, economia, cultura i societat, també s’ha endinsat en el terreny historiogràfic de la biografia, des d’on ha analitzat els processos identitaris de l’exili femení a través de qui fou la primera regidora a la Paeria amb l’obra Aurèlia Pijoan, de la Lleida republicana a l’exili de Mèxic (2008), i de qui fou president de la Diputació i conseller de la Generalitat de Catalunya en la Segona República Josep Maria Espanya i Sirat. El somni federal des de la Restauració Monàrquica fins a l’exili republicà (2010). Ha col·laborat com a assessora en reportatges sobre la memòria històrica de TVC i TVE. És professora d’Historia Contemporània en diferents titulacions de la Universitat de Lleida.

_marionavMARIONA VISA BARBOSA

Professora investigadora del departament de Filologia Catalana i Comunicació Audiovisual de la Universitat de Lleida des de 2009. Doctora en Comunicació Audiovisual per la UdL (2012) amb la tesi Evolució sociològica i narrrativa de l’àlbum fotogràfic familiar. Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la UPF (2001). Els seus temes d’investigació versen entorn les identitats a les xarxes socials, la representació a través de les imatges i la concepció social de la maternitat. En aquesta pàgina hi podeu trobar més informació sobre les seves publicacions: http://marionavisa.blogspot.com.es/

JORGE NIETO FERRANDO

Doctor en Comunicació Audiovisual i professor de la Universitat de Lleida. És autor de Posibilismos, memorias y fraudes. El cine de Basilio Martín Patino (2006), Cine en papel. Cultura y crítica cinematográfica en España (1939-1962) (2009), La memoria cinematográfica de la Guerra Civil 1936-1982 (2008). També ha participat a la coordinació dels volums col·lectius Por un cine de lo real. Cincuenta años después de las “Conversacions de Salamanca” (2006), El destino se disculpa. El cine de José Luís Sáenz de Heredia (2011), Seis aproximaciones a las independencias latinoamericanas en el cine (2012). Ha estat investigador contractat en diverses institucions, entre elles el Instituto del Cine y de las Artes Audiovisuales/Filmoteca Española i Institut Valencià de l’Audiovisual i de la Cinematografia Ricardo Muñoz Suay. Premi al millor treball col·lectiu d’investigació de 2006 per l’Associació Espanyola d’Historiadors del Cinema per la coordinació del llibre Por un cine de lo real. Cincuenta años después de las “Conversaciones de Salamanca” (IVAC-La Filmoteca, 2006). Accèssit premi joves investigadors de l’Associació d’Història Contemporània per l’article “Literatura e historia: de la función social de la literatura a su futuro como documento histórico a partir de Juan Goytisolo” (Ayer, n. 59, 2005, p. 233-257).

TERESA SERÉS SEUMA

Llicenciada en Comunicació Audiovisual a la Universitat de Lleida i llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona (Estudi General). Catedràtica de Secundària de Llengua i Literatura catalanes. Com a professora associada ha impartit les assignatures de Teoria de la Comunicació Audiovisual, Semiòtica i Teoria de la Comunicació, Teoria i Història del Periodisme i dels Mitjans Audiovisuals, La Comunicació com a Camp de Recerca i Comunicació Política i Institucional. Ha col·laborat en el màster “Estudis sobre l’Educació, Llengua i Treball Social amb adults immigrants”. Ha publicat sobre crítica literària “Joan Triadú, l’aposta per un simbolisme transcendent” dins Lectures al Quadrat (1995). La seva recerca se centra en l’humor català.

MARC MACIÀ FARRÉ

És doctor en història contemporània per la UdL. Ha estudiat a escala micro els sistemes polítics democràtic i dictatorial del període d’entreguerres en els àmbits econòmic, cultural i polític, especialment en el cas de les Borges Blanques. És autor de diversos articles d’investigació sobre aquest tema com “”Un riu de sang nova”: catalanismo, nacionalismo y identidades juveniles en el mundo rural catalán de entreguerras”, “Les Borges Blanques durant la dictadura de Primo de Rivera: 1923-1931” o “La Biblioteca Popular de les Borges Blanques: cultura i política al món rural català en el període d’entreguerres (1918-1938)”. La seva tesi doctoral precisament versà sota aquestes qüestions amb el títol Dictadura i democràcia al món rural català: les Borges Blanques, 1923-1945. Entre 2012 i 2016 ha estat professor d’Història Contemporània a la Facultat de Lletres de la UdL i des del 2014 coordina i fa de docent en els cursos de la Universitat d’Estiu de la UdL impartits a l’Espai Macià de les Borges Blanques.

_joanaJOANA SOTO MEROLA

Periodista, antropòloga i doctora per la Universitat de Lleida (2015) amb la tesi “Festa, poder i cultura. Una anàlisi visual i antropològica dels imaginaris socials del franquisme, a través del fons fotogràfic de Josep Porta”. Les seves àrees de recerca són les identitats culturals, la joventut, els moviments socials i els imaginaris socials. És autora d’obres col·lectives com “Padres y madres en serie”, “Imaginaris nacionals moderns. Segles XVIII – XXI”, “La generación indignada. Topías y utopías del 15M” i “Altres llengües a Lleida”. També ha treballat com a professora associada a les universitats de Lleida i Girona. En l’àmbit professional, ha treball com a periodista i antropòloga i actualment és l’editora de Pagès Editors i Editorial Milenio.

ALBERT ROYO CAMPO

Doctorand de la Universitat de Lleida. Actualment està elaborant la tesi doctoral “La premsa a la demarcació de Lleida (1898-1939): una anàlisi històrica i periodística”. La seva àrea de recerca se centra en l’anàlisi històrica, politico-ideològica, periodística i territorial de la premsa a la Lleida i la Catalunya de la Restauració i la II República, i això en el marc del desenvolupament de la societat-cultura de comunicació de masses que es desenvolupa durant aquest període. A més, forma part de l’equip investigador del projecte “Catàleg Històric General de la premsa en català” patrocinat per l’Institut d’Estudis Catalans i dirigit per Jaume Guillamet. D’altra banda, també ha iniciat línies de recerca entorn del socialisme i el comunisme català i espanyol dels anys vint, trenta i quaranta del sehle XX i del comunisme estalinista del mateix període i les seves repercussions en el socialisme català, espanyol i europeu.

_marionalMARIONA LLADONOSA LATORRE

Llicenciada en Ciència Polítiques i de l’Administració, amb l’especialització en Anàlisi Polític per la Universitat Autònoma de Barcelona. Postgrau en “Ciutadania i immigració: gestió de la diversitat cultural” per la Universitat Pompeu Fabra, motiu pel qual va obtenir una beca d’estudis de l’Institut d’Estudis de la Mediterrània. És Diploma d’Estudis Avançats (DEA) en Sociologia amb la tesina “La construcció de la catalanitat. Evolució de la concepció d’identitat nacional a Catalunya 1860-1990” dirigida per Salvador Cardús per la Universitat Autònoma de Barcelona. Actualment com a investigadora està realitzant la seva tesi doctoral “La construcció social de la catalanitat” per la Universitat de Lleida. Ha col·laborat en diferents projectes de recerca en l’àmbit de la cultura, l’educació, el fet migratori i les identitats nacionals. És membre del Departament de Geografia i Sociologia de la Universitat de Lleida on hi ha impartit docència com a professora associada a la Facultat de Ciències de l’Educació i a la Facultat de Lletres des del 2009 http://www.geosoc.udl.es/professorat/Lladonosa.htm

_jordiJORDI SOLDEVILA I ROIG

Llicenciat en Història per la UdL, Màster en Història i Diploma d’Estudis Avançats en Història per la UPF amb el treball La pagesia urgellenca: republicanisme i lluita social durant la Restauració. Certificat d’Aptitud Pedagògica de l’Institut de Ciències de l’Educació de la UdL. En el camp audiovisual coordina el projecte històric-audiovisual La Memòria del Pla 1931-1955 del Centre de Recerques del Pla d’Urgell Mascançà i ha participat en la recerca audiovisual i memorialística La Segarra, territori de memòria. Històries en primera persona del Museu Duran i Sanpere de Cervera i el Memorial Democràtic. Ha participat en l’elaboració dels documentals sobre el món concentracionari del període 1938-1945 Número 4. Camp de Treball de Concabella (2012) i El franquisme, una gran presó. El camp de concentració de la Universitat de Cervera (2012) pel Memorial Democràtic i el Consell Comarcal de la Segarra. Ha realitzat incursions en el camp de l’etnologia, camp en què és autor de L’àliga de Cervera. Bestiari festiu als Països Catalans (segles XIV-XIX) (2008). En el gènere biogràfic és l’autor de l’obra L’alcalde de Cervera afulsellat. Domènec Puigredon (1874-1939). El republicanisme cerverí: de la Restauració a la República (2010) i en la història dels moviments socials és coautor del llibre Memòria Llibertària. Cent anys de moviment llibertari a Ponent (2011). També ha publicat “Joventut Republicana de Lleida: sociabilitat i política a les comarques del Pla de Lleida 1900-1923”  dins Actes del VI Congrés de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (2008), “Joventut Esquerrana. Intel·lectuals, marxistes, republicans i nacionalistes a Lleida en l’impàs de la dictadura a la Segona República” dins Homenatge a Antoni Saumell (2007), “Marxisme i alliberament nacional a les comarques de Ponent: L’Espurna” dins Actes del I Congrés d’Història de l’Independentisme (2006). Ha col·laborat en diverses revistes científiques com la Revista d’Etnologia de Catalunya, Urtx, Miscel·lània Cerverina, Mascançà. Revista d’Estudis del Pla d’Urgell. Participa de l’experiència històrico-divulgativa 2.0 Altres Història de Lleida. Actualment, està elaborant la seua tesi doctoral a la UdL, on exerceix de professor associat.

ISABEL SANTAULÀRIA

És doctora en Filologia Anglesa i professora titular del Departament d’Anglès i Lingüística de la Universitat de Lleida, on imparteix novel·la en anglès, literatura i cinema, cultura popular i món contemporani, i història i societat del Regne Unit. Ha publicat el llibre El monstruo humano: Una introducción a la ficción de los asesinos en serie (Laertes, 2009). A més a més, de varis capítols de llibre i articles en revistes com Journal of Gender StudiesDiegesis JournalAtlantis o Lectora. Les seves àrees de recerca són les narratives populars, els estudis culturals i els estudis de gènere i, en aquest moment, està treballant sobre sèries de televisió contemporànies, sobre les que ha publicat articles com “Dexter: Villain, Hero o Simply a Man?” (Atlantis) o “From Forajidos to Misfits: Desiring Old Times in Deadwood” (Flaming Embers. Ed. Peter Lang). També participa en el grup de recerca “Estudios culturales del terrorismo contemporáneo en Estados Unidos y Europa” de la Universidad de León, on està treballant sobre la sèrie de televisió Jericho i sobre novel·la de detectius escrita en anglès situada a Rússia i l’antiga Unió Soviètica, tema sobre el que realitzarà una conferència titulada “Desde Rusia con terror: Muerte al Zar de Andrew Williams en contexto” dins el marc del “III Congreso Internacional de Ficción Criminal: Terrorismo en la literatura, el cine y los medios de comunicación”.

YOLANDA JIMÉNEZ SESÉ

Llicenciada en Ciències de la Informació, secció Periodisme per la Universitat de Navarra (1994), diploma de Postgrau en Noves Tècniques de la Informació i Comunicació Empresarial (Idec-Universitat Pompeu Fabra) (1998). El primer contacte amb el món professional és a la Cadena SER, a Lleida (1990), des d’on continua la seva experiència radiofònica a la redacció de Catalunya Ràdio Lleida (1992). Forma part de la redacció que va posar en marxa un nou diari a Navarra, Diario de Noticias (Pamplona, 1994). El 1995 s’integra com a cap d’informatius en l’equip fundacional d’Onda Rambla Lleida. El 1997 s’incorpora al Gabinet de Comunicació de l’Ajuntament de Lleida com a periodista on continua treballant-hi en l’actualitat. Membre del consell de redacció i periodista de la revista Liceu (1998-2003). Professor associada de la Llicenciatura de Comunicació Audiovisual (2009-10 i 2010-11), del Grau de Comunicació Audiovisual i Periodisme (2010-11 i 2011-12) i professora del Graduat Sènior en Cultura, Ciència i Tecnologia de la UdL des de l’any 2009. membre del Grup d’Estudis sobre Cultura i Identitats a l’Europa Contemporània (UdL). Des de l’any 2005 forma part de la Junta de la Democarcació de Lleida del Col·legi de Periodistes de Catalunya, on ha estat vicepresidenta, tresorera i secretària.

Anuncis

Un pensament sobre “MEMBRES GECIEC

  1. Retroenllaç: NEIX EL GRUP D’ESTUDIS DE LA CULTURA I LES IDENTITATS A L’EUROPA CONTEMPORÀNIA « GRUP D'ESTUDIS DE LA CULTURA I LES IDENTITATS A L'EUROPA CONTEMPORÀNIA

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s